diguesdigues

Si et portes malament… aniràs a Alcatraz!

diguesdigues — Thu, 19 Jul 2007 19:27:14 +0000

Alcatraz, nom que ve del pelicans que hi habitaven quan van descobrir aquest illot davant de la badia de San Francisco. Allà hi trobem la impressionant presó d'alta seguretat creada per la proliferació de gànsters a causa de la Llei seca. Aquí hi va 'viure' Al Capone, que treballava a la cuina, però cridava massa l'atenció, i el van fer netejar lavabos; pobre Capone… ell que a les altres presons gaudia de telèfon, prostitutes i gent al seu servei… Va tenir una sífilis molt forta que el va trastocar, el van deixar morir a la seva casa de Miami… Un altre delinqüent molt curiós va ser el Birdman, l'home ocell, un alcohòlic aficionat a les aus, va escriure algun llibre sobre el tema, i algun, com ara el de malalties de canaris, va triomfar molt. Abans d'estar a Alcatraz 'vivia' en una garjola plena d'ocells, fins i tot en tenia a garjoles adjacents. L'alcohòlic tenia també una destil·leria d'alcohol, diuen; era una perla, per això el van traslladar a Alcatraz.
La presó era pionera en seguretat extrema, però hi van haver uns tretze intents de fugida… Entre els quals trobem la dels treballadors del taller de pintura, un dels quals va interpretar l'autèntic i únic Clint Easwood. Eren artistes, van pintar les reixetes de ventilació en un cartró que tapava la sortida, van fer caps amb pèl autèntic de la barberia d'Alcatraz…
Les baixes temperatures, els taurons, les violentes corrents… Que malgrat això hi haguessin presos que volguessin fugir va encetar un debat sobre les condicions de vida allà dins. Corren llegendes que expliquen que encadenaven els presos al sostre, que hi havien masmorres ocultes… Alcatraz, Alcatraz… veure-la impressiona, fa por, expliquen les informacions que corren per Internet.
La neteja era exquisida, i els deixaven triar el menú, diuen. Diuen que el pitjor càstig era observar la natura des de les reixes. Diuen que als pitjors presos d'altres centres penitenciaris els amenaçaven amb 'ai… que t'enviarem a Alcatraz'. Alcatraz, La Roca… La van deshabilitar com a presó perquè la salinitat es menjava les parets i els ferros. L'últim pres que van traslladar ja ho va dir: Alcatraz no pot ser bo per a ningú.

[@more@]

Compte amb la caca

diguesdigues — Sat, 16 Jun 2007 20:00:19 +0000

L'altre dia vaig tenir una conversa mooolt interessant sobre caques amb un analista de laboratori, una feina poc agradable ja que es passa el dia analitzant excrements, esputs (em vénen escarafalls) i altres deixalles humanes.

Classificació de tipus de caques:

si té consistència de sopa d'arròs: còlera, és a dir, diarrea i deshidratació aguda. És culpa d'una bactèria que hi ha a l'aigua, però bé, és poc normal que tinguem còlera en els països desenvolupats.
si s'enganxa a la tassa, és que hi ha excés de greix.
si és blanca i seca, vol dir que heu tingut una mala digestió.
si és filamentosa, és que no heu digerit les proteïnes.
si és molt negra, és que potser hi ha sang.
si és verda amb olor de podrit i ranci, teniu la salmonel·losi, produïda per la bactèria anomenada salmonel·la. Apunt terminològic: salmonel·la és la bactèria i salmonel·losi la malaltia.

Les que més analitzen són les campilobàcter, que són les que fan els nens petits. D'altra banda, va insistir que la caca ha de fer pudor de caca, si no, malament.

En fi, lamento aquest article tan escatològic, però ho havia de compartir. A més, una caca és com una carta astral, ens fa esbrinar moltes coses de nosaltres… mateixos.

[@more@]

Compte amb la caca

diguesdigues — Sat, 16 Jun 2007 20:00:08 +0000

Classificació de tipus de caques:

si té consistència de sopa d'arròs: còlera, és a dir, diarrea i deshidratació aguda. És culpa d'una bactèria que hi ha a l'aigua, però bé, és poc normal que tinguem còlera en els països desenvolupats.
si s'enganxa a la tassa, és que hi ha excés de greix.
si és blanca i seca, vol dir que heu tingut una mala digestió.
si és filamentosa, és que no heu digerit le proteïnes.
si és molt negra, és que potser hi ha sang.
si és verda amb olor de podrit i ranci, teniu la salmonel·losi, produïda per la bactèria anomenada salmonel·la. Apunt terminològic: salmonel·la és la bactèria i salmonel·losi la malaltia.

Les que més analitzen són les campilobàcter, que són les que fan els nens petits. D'altra banda, va insistir que la caca ha de fer pudor de caca, si no, malament.

En fi, lamento aquest article tan escatològic, però ho havia de compartir. A més, una caca és com una carta astral, ens fa esbrinar moltes coses de nosaltres… mateixos.

[@more@]

L’avi rodamón boig

diguesdigues — Thu, 07 Jun 2007 23:45:28 +0000

Canvio de seient al vagó, m'assento al costat de la finestra esquerra, davant a mà dreta, hi ha un avi rodamón. Està sol perquè està boig, parla sol, i està molt enfadat. Diu: jamaicano gilipollas! Però sembla inofensiu. Duu una motxilla grossa, un bastó, una màrfega i una bossa de plàstic amb unes bambes. Em commou. Sembla molt gran, però un home fort, i que n'ha hagut de passar moltes de magres. Està fatal, té tics de tant en tant, mou el cap. Obre i tanca la mà compulsivament, i de tant en tant, acota el cap i el recolza en el mànec del bastó. Té la mirada perduda. M'ha fet pensar amb en Sadam Hussein quan el van trobar amagat en un cau. Em commou. Intento que no em commogui massa, perquè vés a saber… potser és molt mala persona, però no m'ho sembla, no em fa gens de por; fins i tot he pensat a defensar-lo si el volen fer fora del tren, penso donar-li tabac si me'n demana. De tant en tant balbuceja paraules i de sobte crida dient coses com 'nos vamos todos a la mierda!', 'me cobran la mitad por longevo!' (molt bona aquesta frase), 'un buenazo'! Ningú ha segut amb ell perquè està com una cabra. Sembla culte, de tant en tant diu paraules semànticament molt precises i poc usades. Avui feia molta calor i ell duia mitjons de llana, jersei de llana i abric de llana bullida! Té una tos que no m'agrada gens, fa cara de dolor quan estossega. El moment més gratificant ha estat quan ha mirat per la finestra i ha somrigut. Era com un fotograma de pel·lícula.

[@more@]

La iaia taxista

diguesdigues — Fri, 01 Jun 2007 23:34:13 +0000

En tornar de Barcelona he agafat un taxi per tornar a casa, perquè és clar Girona és tan segura que a les 11.00 una noia sola pel carrer és (permeteu-me le castellanisme) 'carnaza'. Bé, avui la taxista era una iaia taaaan maaaaaca, tan maca que si fos rica li hagués donat mil euros de propina, però no és el cas, ni ho serà mai. La senyora anava tranquiiiiiil·la, a uns deu per hora, que jo pensava… ja veuràs quant pujarà el taxímetre, però no, la senyora no m'ha estafat ni un cèntim. Tan amable era… i em deia i has vingut en tren maca? I farà sol el cap de setmana, maca? Són tants euros, maca. Amb els seus rínxols de perruqueria, el seu tint, que maca. Això, sí, la finestra avall, com que feia taaanta calor… (no en feia gens). La senyora no sabia ni on m'havia de dur, l'he guiada jo, però ho he fet encantada, per simpàtica, per bona dona, perquè em sabia greu que treballés a aquelles hores una senyora tan gran. La veritat és que sempre faig el mateix trajecte i és la que m'ha fet més bon preu, el just segurament, per tant, la resta de taxistes m'estafen sempre (mal parits!). Espero que la iaia taxista tingui un bon cap de setmana, perquè es veu que treballa. Espero que ningú la vulgui atracar ni res per l'estil, una senyora amb aquella veu tan fiiiina, tan tranquiiiiil·la, tan maqueta es mereix només coses bones.[@more@]

Prostitutes al portal

diguesdigues — Fri, 11 May 2007 23:09:18 +0000

La Natàlia em va explicar l'escàndol viscut fins fa poc al portal del seu pis. Em va dir que normalment el portal, a primera hora del matí, estava ple de preservatius. Però ple, eh. Però el pitjor no era això, el pitjor era trobar-se els propietaris dels profilàctics de torn. Sí, quan arribava a les nits, es trobava prostitutes que exercien l'ofici allà dins, al portal de casa seva, no es tallaven ni un pèl. Està clar que de luxe no eren, perquè sinó te'n vas al Ritz, i està clar, també, que de les normal no eren tampoc, perquè sinó llogues una habitació per hores d'aquelles dels anuncis de la secció de contactes dels diaris. El pitjor no és això, no, el pitjor és que normalment els que fornicaven a la seva escala eren transvestits, per tant, l'espectacle era impactant; a més, no tenien la delicadesa de deixar-la passar. Homeee, a sobre maleducades (o maleducats). En fi, avui hi ha trobat un ratolinet trepitjat, i ja li he dit que almenys era millor que trobar els preservatius fets servir de les peculars meretrius que hi trobaven caliu i 'intimitat'. Sort que ja té clau i pot tancar. On deuen anar ara?[@more@]

Cues passaporteres vomitives

diguesdigues — Thu, 10 May 2007 20:52:37 +0000

Hola, hola, em diu el nacional en castellà (és clar, és un nacional). Vull fer-me el passaport nou. Muy bien, tiene que venir un dia y coger número, hoy se han acabado a las onze. Ah, i no puc passar ara? No, señorita, los números se han acabado. La mare que el va parir, per què som tan tercermundistes? Què passa que només es poden fer uns passaports al dia? Això és la culminació de la vagància! A sobre que gasto la meva hora de dinar, i aviso que si trigo és perquè estic a la cua passaportera, a sobre no puc fer-ho. Què he de fer? Perdre un dia de feina per poder fer-me'l? Perquè la cua ja m'han dit que arriba fins al carrer i gira la cantonada, m'he de passar tres hores fent cua? És clar, si no treballes cap problema, però… i si treballes? Em foto, no? Abans les coses eren molt més senzilles, feies cua i quan et tocava, et tocava, fossi el número tres o el número mil. La burocràcia em complica massa la vida, i no m'agrada. Em fa vomitar.

[@more@]

Déu no existeix, segur

diguesdigues — Sun, 06 May 2007 21:28:46 +0000

Dissabte em trobo un amic i em dóna la mala notícia. – Te'n recordes de l'Albert, el meu amic, el de la cicatriu al coll? – Sí, i tant. – Doncs fa dues setmanes que l'han enterrat. I jo – Hosti, no pot ser. – Sí, sí, al gener li van trobar un càncer, i l'ha fulminat en uns mesos. Era un noi de puta mare, guapíssim, jove, amb ganes de fer de tot. Me'l trobava de vegades per Palamós, perquè els seus pares tenien una casa per un poble del costat. Fa dues o tres setmanes vaig pensar en ell, passava per un restaurant on el solia veure, i vaig pensar, a veure si el veig. I no el vaig veure, estava mort o s'estava morint. Estic perplexa davant de la mort dels joves, no és just. Si déu existís, això no passaria. Una persona jove no pot morir, no. Ha de viure, ha de fruir del temps de joventut i de maduresa. No pot ser, no pot ser. No m'agrada que morin els joves. No, no, no. Plató va fer la prova de l'existència de déu, jo li desmonto amb aquest fet (i altres més directes dels quals no en vull parlar).Déu no existeix.[@more@]

Brossa al bloc.cat

diguesdigues — Sun, 06 May 2007 16:46:21 +0000

Abans, miro els consums dels articles del bloc, veig que hi ha nous comentaris, els edito. Trobo quatre comentaris idèntics en anglès, clico l'enllaç per veure la pàgina de qui els escriu. Sorpresa! És d'una empresa farmacèutica, serà possible?! Spam, brossa al meu bloc! Un tal 'carisprodol' deia 'i agreed'. Me'ls ha enviat amb un decalatge exacte d'una hora, tres des de la mateixa IP, i un des de una altra. De què va? Els esborro. A vosaltres també us ha passat?[@more@]

Benzineres i els regals dels diaris

diguesdigues — Sun, 06 May 2007 14:58:04 +0000

Em llevo avui diumenge, esmorzo i cap a buscar el diari a la benzinera per aprofitar el sol del trajecte fins allà. – Hola, vull el regal (bé, amb un suplement de 20 cèntims) de 'La Vanguardia'. – No en tinc. -Com? No el tens? Què vols dir?. M'ha explicat el caixer que les benzineres no tenen cap del regals per cupons que regalen els diaris. M'he quedat perplexa. – Vés a la llibreria, que el tindran. – Mira, em sap greu, però sí, sí, ara hi vaig, gràcies. Entro a la llibreria compro el diari demano el regal i la llibretera retalla el cupó, i em dóna una llauneta amb espècies. Caram, que petita, he pensat. Realment la publicitat que han fet ha estat enganyosa, per les imatges semblava més grossa. A sobre ratllada. -Canvia-me'l, si us plau. M'en dóna una altra, també ratllada. En fi, no he fet més canvis. Quina decepció… Bé, per vint cèntims què més puc demanar?[@more@]