La iaia taxista

En tornar de Barcelona he agafat un taxi per tornar a casa, perquè és clar Girona és tan segura que a les 11.00 una noia sola pel carrer és (permeteu-me le castellanisme) 'carnaza'. Bé, avui la taxista era una iaia taaaan maaaaaca, tan maca que si fos rica li hagués donat mil euros de propina, però no és el cas, ni ho serà mai. La senyora anava tranquiiiiiil·la, a uns deu per hora, que jo pensava… ja veuràs quant pujarà el taxímetre, però no, la senyora no m'ha estafat ni un cèntim. Tan amable era… i em deia i has vingut en tren maca? I farà sol el cap de setmana, maca? Són tants euros, maca. Amb els seus rínxols de perruqueria, el seu tint, que maca. Això, sí, la finestra avall, com que feia taaanta calor… (no en feia gens). La senyora no sabia ni on m'havia de dur, l'he guiada jo, però ho he fet encantada, per simpàtica, per bona dona, perquè em sabia greu que treballés a aquelles hores una senyora tan gran. La veritat és que sempre faig el mateix trajecte i és la que m'ha fet més bon preu, el just segurament, per tant, la resta de taxistes m'estafen sempre (mal parits!). Espero que la iaia taxista tingui un bon cap de setmana, perquè es veu que treballa. Espero que ningú la vulgui atracar ni res per l'estil, una senyora amb aquella veu tan fiiiina, tan tranquiiiiil·la, tan maqueta es mereix només coses bones.[@more@]

Tweet