Hola, hola, em diu el nacional en castellà (és clar, és un nacional). Vull fer-me el passaport nou. Muy bien, tiene que venir un dia y coger número, hoy se han acabado a las onze. Ah, i no puc passar ara? No, señorita, los números se han acabado. La mare que el va parir, per què som tan tercermundistes? Què passa que només es poden fer uns passaports al dia? Això és la culminació de la vagància! A sobre que gasto la meva hora de dinar, i aviso que si trigo és perquè estic a la cua passaportera, a sobre no puc fer-ho. Què he de fer? Perdre un dia de feina per poder fer-me'l? Perquè la cua ja m'han dit que arriba fins al carrer i gira la cantonada, m'he de passar tres hores fent cua? És clar, si no treballes cap problema, però… i si treballes? Em foto, no? Abans les coses eren molt més senzilles, feies cua i quan et tocava, et tocava, fossi el número tres o el número mil. La burocràcia em complica massa la vida, i no m'agrada. Em fa vomitar.
[@more@]
